CAPÍTOL 1
Ahir, fa concretament unes hores…
vam estrenar el programa. Le Petit Caruso ha nascut!
Hem conegut al Jordi i hem retrobat al Dilmer. Tot semblava controlat fins començar. Quan han sigut les vuit…ai! La gravadora no ha funcionat i així serà impossible tenir el podcast, però tranquils, hi ha fotos i vídeos. Desprès, els de la peixera no podien sentir res dels micros sense auriculars i hem fet a cegues durant sis minuts. Això ha sigut el caos i ens anem sortit com hem pogut. Llavors, amb problemes solventats, hem tirat endavant. Tot i notar-se que era el primer programa crec que hi ha hagut algun moment interessant. Alguna cosa ha fluixejat un xic més que una altra, no es pot negar, però en cap moment ha decaigut el bon humor i els riures han sigut uns quants. La Meri ha sigut una observadora d’honor i n’ha pres fotografies. Fem un repàs a tot plegat:
El millor: …els riures involuntaris.
El pitjor: Els sis primers minuts.
Nota: Un 6, com els minuts perduts de bon principi.
