Avui ho estrenem quasi tot, l’Oriol al control tècnic, David García i Nacho Martínez parlant de series, en Dilmer fent-nos propostes pel cap de setmana i en Jacint com a presentador.

Comencem amb en Nacho explicant-nos la sèrie de “moda” Hay alguien ahí? on ens destaca, pel damunt de tot, la facilitat de mostrar els seus pits l’actriu que interpreta a l’assitenta de la llar encantada. En David en repassa Fringe.al límite, la nova sèrie de J. J. Abrahams a mig camí de Lost i Expediente-x. En Jacint ens parla de la biografía de Hitchcock escrita per Donald Spoto, en Dilmer ens parla de les festes aquest weekend a Vilablareix i acabem amb una entrevista amb un conegut jugador del Barça.

Tot això i poc més en aquest programa de Le Petit Caruso.

Click To Play

Han marxat la Marta, l’Andrea i l’Arcadi però tindrem noves cares que esperem que us agradin tant o més. Un equip poc prepaparat, amb poca fluïdesa verbal però…simpàtics.

Sense més preàmbuls comencem amb l’episodi zero, amb poc o res a veure amb el que trobareu a partir d’ara.

Vet aquí:

Algunes persones, al no penjar el programa en format podcast com haviem promés, han fins i tot dubtat de l’existencia del programa.Per sort, vam gravar i fer fotos de tot el què va succeir durant el primer programa de Le Petit Caruso.

EN JACINT NO TÉ GUIÓ

Sempre pensant en tot i meticulós com ell sol, en Jacint es va descuidar d’imprimir el guió de la seva secció del cor. Per sort, al estar dins la peixera va poder consultar Internet.

AIXÒ JA COMENÇA

A segons de sortir a l’aire en Jordi i la Marta repassen com introduir les notícies. Desprès la Marta menteix a la Meri i diu no estar neviosa…

ON AIR

En directe, en Jacint llegeix la seva opinió sobre els eufemismes. La broma del “barat” sembla no funcionar.

THE END

S’ha acabat el rpograma i tot l’equip comenta el resultat. Mentres la Marta i en Jordi aporten idees pels següents programes, en Jacint i en John Love juguen.

Hem conegut al Jordi i hem retrobat al Dilmer. Tot semblava controlat fins començar. Quan han sigut les vuit…ai! La gravadora no ha funcionat i així serà impossible tenir el podcast, però tranquils, hi ha fotos i vídeos. Desprès, els de la peixera no podien sentir res dels micros sense auriculars i hem fet a cegues durant sis minuts. Això ha sigut el caos i ens anem sortit com hem pogut. Llavors, amb problemes solventats, hem tirat endavant. Tot i notar-se que era el primer programa crec que hi ha hagut algun moment interessant. Alguna cosa ha fluixejat un xic més que una altra, no es pot negar, però en cap moment ha decaigut el bon humor i els riures han sigut uns quants. La Meri ha sigut una observadora d’honor i n’ha pres fotografies. Fem un repàs a tot plegat:

El millor: …els riures involuntaris.

El pitjor: Els sis primers minuts.

Nota: Un 6, com els minuts perduts de bon principi.

Doncs si, demà toca l’estrena del program…

Nervis, pel que sembla, són pocs, però potser es porten dins. O potser no n’hi ha.  Sembla que ens falten mil coses per preparar, i per una altra banda, quan ens fiquem a intentar fer coses resulta que no sabem el què s’ha de fer. Crec, o suposso, que en tots els programes deu passar el mateix.

La crònica de demà serà força interessant.