ÚLTIM PROGRAMA
Acabem temporada, contra la nostra voluntat, amb un capítol força ple de coses.
Comencem amb una entrevista al grup MOURNING MOUTH, un grup metal de les nostres contrades que acaba de formar-se, amb en Gual i l’Alex al enplicant-nos-ho tot. D’altra banda també hem entrevistat al Ferran i en David, els creadors de la marca de samarretes ACKHAR. Ens expliquen les seves aventures, com fan les samarretes artesanalment i a sobre regalen una de les seves peces als oïents. A banda en Nacho ens comenta LA CHICA DE AYER, recentment cancelada, i en David de WEEDS. Darrera els controls l’Oriol i en Xevi. I en Jacint intentant ficar calma a tot plegat.
Capítol 6
Aquesta setmana hem fet la feina: hem gravat el programa i l’em penjat.
Tot i tenir la baixa de l’entrevista hem tirat endavant amb una nova secció trampa per omplir minuts: repassar els nostres horoscops…trist? segurament. Després en Nacho ens ha comentat el programa de Cuatro, Hermano Mayor on adolescents gamberros es converteixen en angelets, o almenys això ens venen. Tot seguit en David ens parla de Prision Break, sèrie que s’acaba i nosaltres en fem un repàs general. En Dilmer,
El presentador, en Jacint, cansat abans de comenzar...
Capítol 3
Programa fantasma…
El dijous vam fer el programa amb tota normalitat, però ves per on, resulta que no es va gravar. Una llàstima en majúscules perquè resultava ser el millor què hem fet fins el moment…és broma, era com tots.
De què vam parlar? En Nacho sobre El Internado, en David sobre Southland i en Dilmer ens va portar de nou l’agenda. A més, al sobrar-nos temps, vam fer xerrar sobre Euroivsió, som una colla de freaks, ho sabem i el pitjor, ens agrada.
Per acabar vam entrevistar a Morphium, el grup de heavy de le snostres contrades.
Si una cosa vam fer per passar a la història va ser la porra de la final de la Chamions. En deixo constància dels pronostics tot seguit:
Apostant F.C. BARCELONA – MANCHESTER UNITED JUGADOR MÉS DESTACAT
Jacint 3-1 Bojan
Nacho Mrtz. 1-0 (a penals) Valdés
David García 3-2 Iniesta
Dilmer 2-3 Eto’o
Oriol 3-0 Messi
A veure qui guanya…
Capítol 2
Segon programa oficial de la nova versió del programa.
Aquesta setmana tornem a tenir seccions i cares noves: en David Ruíz ens parla del cinema a la secció Cinerama, aquesta ocasió parlant sobre Hannah Montana i comparant-lo amb el cinema infantil dels 80’s, en Nacho García ens porta els autèntics orígens del mutant que acaba de saltar a la gran pantalla en solitari: Lobezno, en Dilmer ens porta concerts i maratons otakus pel cap de setmana, de nou als controls l’Oriol, amb l’ajut d’en Xevi i com a conductor sense carnets i amb menys 3 punts en Jacint.
Ah! I de cirereta del programa una entrevista al grup Dominno, rock fet a la nostra terra i amb més èxit a Barcelona que aquí…així anem! Els hi preguntem de tot, en David intenta fer-se amb una de les seves cançons per un del seus curts i ens conviden als seus propers concerts.
www.myspace.com/dominnorock
Tots això i poc més clicant aquí sota! Per cert, al principi hi ha uns segons de silenci per problemes dins la peixera…coses així passen a les millors cases…
Capítol 1
Noves cares, seccions i format.
Avui ho estrenem quasi tot, l’Oriol al control tècnic, David García i Nacho Martínez parlant de series, en Dilmer fent-nos propostes pel cap de setmana i en Jacint com a presentador.
Comencem amb en Nacho explicant-nos la sèrie de “moda” Hay alguien ahí? on ens destaca, pel damunt de tot, la facilitat de mostrar els seus pits l’actriu que interpreta a l’assitenta de la llar encantada. En David en repassa Fringe.al límite, la nova sèrie de J. J. Abrahams a mig camí de Lost i Expediente-x. En Jacint ens parla de la biografía de Hitchcock escrita per Donald Spoto, en Dilmer ens parla de les festes aquest weekend a Vilablareix i acabem amb una entrevista amb un conegut jugador del Barça.
Tot això i poc més en aquest programa de Le Petit Caruso.
Capítol zero
Degut a un seguit de circumstancies hem hagut de fer una reformulació del programa. Ara Le Petit Caruso, a més de ser un magazine serà un magazine cultural. Cada setmana farem un seguit de recomanacions culturals, gens de “gafapastismes”, en diversos àmbits com: televisió, cine, series, literatura i molts més.
Han marxat la Marta, l’Andrea i l’Arcadi però tindrem noves cares que esperem que us agradin tant o més. Un equip poc prepaparat, amb poca fluïdesa verbal però…simpàtics.
Sense més preàmbuls comencem amb l’episodi zero, amb poc o res a veure amb el que trobareu a partir d’ara.
PER FÍ
Sentim haver estat off durant una setmana, però hem sofert problemes tècnics que ens han impedit postejar. Un cop retrobats, aprofitem per entregar-vos un el primer programa oficial de Le Petit Caruso. Esprem que us agradi i en poc ja estarà disponible el segon programa dedicat als Oscar’s.
Vet aquí:
TENIM PROVES!
Degut a un error, en part culpa d’en Jacint, elprimer programa no es va gravar.
Algunes persones, al no penjar el programa en format podcast com haviem promés, han fins i tot dubtat de l’existencia del programa.Per sort, vam gravar i fer fotos de tot el què va succeir durant el primer programa de Le Petit Caruso.
EN JACINT NO TÉ GUIÓ
Sempre pensant en tot i meticulós com ell sol, en Jacint es va descuidar d’imprimir el guió de la seva secció del cor. Per sort, al estar dins la peixera va poder consultar Internet.
AIXÒ JA COMENÇA
A segons de sortir a l’aire en Jordi i la Marta repassen com introduir les notícies. Desprès la Marta menteix a la Meri i diu no estar neviosa…
ON AIR
En directe, en Jacint llegeix la seva opinió sobre els eufemismes. La broma del “barat” sembla no funcionar.
THE END
S’ha acabat el rpograma i tot l’equip comenta el resultat. Mentres la Marta i en Jordi aporten idees pels següents programes, en Jacint i en John Love juguen.
CAPÍTOL 1
Ahir, fa concretament unes hores…
vam estrenar el programa. Le Petit Caruso ha nascut!
Hem conegut al Jordi i hem retrobat al Dilmer. Tot semblava controlat fins començar. Quan han sigut les vuit…ai! La gravadora no ha funcionat i així serà impossible tenir el podcast, però tranquils, hi ha fotos i vídeos. Desprès, els de la peixera no podien sentir res dels micros sense auriculars i hem fet a cegues durant sis minuts. Això ha sigut el caos i ens anem sortit com hem pogut. Llavors, amb problemes solventats, hem tirat endavant. Tot i notar-se que era el primer programa crec que hi ha hagut algun moment interessant. Alguna cosa ha fluixejat un xic més que una altra, no es pot negar, però en cap moment ha decaigut el bon humor i els riures han sigut uns quants. La Meri ha sigut una observadora d’honor i n’ha pres fotografies. Fem un repàs a tot plegat:
El millor: …els riures involuntaris.
El pitjor: Els sis primers minuts.
Nota: Un 6, com els minuts perduts de bon principi.
DEMÀ ESTRENA!
Doncs si, demà toca l’estrena del program…
Nervis, pel que sembla, són pocs, però potser es porten dins. O potser no n’hi ha. Sembla que ens falten mil coses per preparar, i per una altra banda, quan ens fiquem a intentar fer coses resulta que no sabem el què s’ha de fer. Crec, o suposso, que en tots els programes deu passar el mateix.
La crònica de demà serà força interessant.
